Carta d'Anna Crowe, poeta i traductora escocesa

Benvolguts senyors,
Acabo d'aprendre amb consternació que la legislació contemplada per a la setmana que ve anularà l'independència de l'Institució de les Lletres Catalanes. Sóc poeta i traductora escocesa i m'he aprofitat molt d'aquesta independència. A novembre 1998 va invitar-nos l'aleshores director de l'Institució, en Francesc Parcerisas, a mi i al poeta Stewart Conn, a participar en i iniciar al primer seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars. Nosaltres érem la tripulació escocesa, però aquells seminaris han continuat fins ara a construir ponts culturals pels quals la poesia i les idees han creuat en ambdues direccions a molts paisos.

Jo ni coneixia ni parlava català en 1998, però al tornar a Escòcia, vaig decidir d'aprendre el català i de traduir als poetes que haviem conegut allí en aquel petit poble del pirineu pallarès. La Generalitat em va enviar inesperadament uns magnífics diccionaris, i així va començar una vida nova per a mi, com traductora de poesia, i de poesia catalana sobretot. Des d'aquell temps, he traduit a molts poetes catalans per als tallers de traducció poètica dirigits per organitzacions com l'Institut Ramon Llull i Literature Across Frontiers.

Quan el gran poeta català, en Joan Margarit, ha vingut a presentar al seu Motius del llop al festival internacional de poesia, StAnza, a St Andrews, va començar una col·laboració que ha vist la publicació de dos reculls de poemes en traducció per l'editorial més important de poesia al Regne Unit, Bloodaxe. El primer recull, 'Tugs in the fog', fins i tot va ser el Poetry Book Society Choice 2006, i aquest mes de juny veurà la publicació del segon recull, 'Strangely happy'. Però tot aquest ha començat a 1998, amb l'invitació de l'Institució de les Lletres Catalanes de venir a Farrera. I segurament la meva història no és única.

Per les estones que domina l'escassetat de diners, són sempre els arts que sofreixen en primer lloc, i tanmateix l'independència d'una organització com l'ILC és l'enveja d'entitats semejants en altres llocs. Aquesta independència hauria de ser protegida, i l'ILC hauria de quedar-se com Entitat Autònoma del Departament de Cultura. No llançeu als vostres propis tresors!

Ben cordialment,

Anna Crowe