El Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes aprova el
projecte de modificació de la llei
Reunit ahir, 30 de juny, en sessió ordinària, el Consell Assessor de la ILC
va ser informat per l'Honorable Ferran Mascarell, Conseller de Cultura, i
per Xavier Solà, Secretari General del Departament, del curs que seguirà
l'avantprojecte de l'anomenada llei òmnibus. En el cas concret de la ILC,
l'avantprojecte recollirà fonamentalment la modificació de la llei de
creació de l'entitat, del 1987, modificació que havia estat debatuda i
aprovada pel mateix Consell fa uns mesos i que ha estat llargament
reivindicada pel sector de les lletres.
Segons la nova llei, la ILC conserva la seva naturalesa d'organisme autònom
adscrit al Departament de Cultura. Com es pot veure en l'annex, se'n
modifiquen les funcions per adequar-les a l'evolució del teixit
institucional català i a la transformació de la societat, de manera que se'n
reforça el caràcter transversal i la capacitat d'interlocució amb els agents
públics i privats implicats en el fet literari. S'actualitza la composició
dels seus òrgans de govern i es reforça el paper del degà, càrrec honorífic
que recau en un escriptor reconegut. La missió de la ILC a l'hora de vetllar
pel prestigi dels escriptors catalans viurà un moment de dignificació
institucional a través de la presentació davant el Parlament de Catalunya,
com a mínim una vegada per legislatura, d'un dictamen sobre la presència
pública de la literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes.
El degà de la Institució, Francesc Parcerisas, va agrair la bona disposició
al diàleg de totes les parts implicades, gràcies a la qual s'han superat les
temences derivades de l'avantprojecte de l'anomenada llei òmnibus. L'acord
posa les bases per avançar cap a una modernització important de la ILC i al
seu rellançament, ara que el 2012 se'n celebraran 75 anys de la creació i 25
de la refundació.
ANNEX
Article 2
Objecte
1. La Institució de les Lletres Catalanes té per objecte vetllar per la
presència pública de la literatura, treballar per garantir el prestigi
social dels escriptors i les escriptores catalans i exercir d'agent
col*lectiu de les lletres catalanes davant la societat.
2. Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per "lletres catalanes" el conjunt de
la producció literària en llengua catalana en qualsevol dels gèneres i
difosa per qualsevol mitjà.
3. Per acomplir aquest objecte, la Institució ha de vetllar pel compliment
pels objectius següents:
a) Promoure la literatura i fomentar la lectura en general.
b) Protegir i difondre el patrimoni literari català.
c) Impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la
màxima projecció pública als escriptors i escriptores catalans.
d) Donar suport als escriptors i escriptores en llengua catalana i a
les associacions del sector.
Article 3
Funcions
La Institució de les Lletres Catalanes té les funcions següents:
a) Promoure el prestigi del sistema literari català en cooperació amb
els agents públics i privats que actuen en el camp de les lletres catalanes
o l'acció dels quals hi té alguna incidència.
b) Promoure la presència pública, el coneixement i la difusió de la
literatura catalana, la clàssica i l'actual, a l'interior del seu àmbit
lingüístic, en tots els sectors i estaments de la societat i per tots els
mitjans de difusió possibles.
c) Participar en les accions de foment de la lectura i accés a la
literatura que impulsin els organismes de la Generalitat i col*laborar amb
altres organismes públics i les iniciatives privades en aquest àmbit.
d) Promoure l'espai d'intercanvi i la relació entre els escriptors i
les escriptores en llengua catalana de tot el domini lingüístic i amb els
escriptors i les escriptores en altres llengües.
e) Promoure la transmissió de la tradició literària catalana i la
difusió del patrimoni literari català, i els estudis literaris en català i
sobre la literatura catalana.
f) Promoure, en col*laboració amb els organismes corresponents, la
presència de la literatura i la dels escriptors i escriptores catalans en el
sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics i privats.
g) Definir i avaluar les línies de suport, difusió i foment
relacionades amb el fet literari, d'acord amb les funcions que li
corresponen.
h) Presentar anualment a la persona titular del Departament competent
en matèria de cultura i, com a mínim, una vegada cada legislatura davant el
Parlament de Catalunya un dictamen sobre la presència pública de la
literatura i el reconeixement social de les lletres catalanes.
i) Aprovar el seu reglament de règim interior.
j) Impulsar qualsevol altra iniciativa tendent a l'acompliment de les
funcions que té atribuïdes.
k) Realitzar qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li
encarregui el Departament competent en matèria de cultura.
Manifest en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes
Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.
Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la seva refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.
D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.
Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.
Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep Mª Benet i Jornet, ex-degà ILC; Mª Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joan Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la seva refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.
D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.
Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.
Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep Mª Benet i Jornet, ex-degà ILC; Mª Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joan Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Carta d'Espais Escrits
L’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, fet públic el dia 1 pel Govern de la Generalitat preveu, en la seva secció 35ª, el desmantellament de la Institució de les Lletres Catalanes, que deixaria de ser un ens autònom per ser un "òrgan col·legiat" presidit pel Conseller, és a dir una simple comissió assessora sense capacitat executiva i de funcions reduïdes a "proposar" iniciatives en la política referent al món literari.
El desmantellament d’una institució com la ILC, creada el 1937 i recuperada després del franquisme el 1987, representaria la pèrdua d’un ens que garanteix mínimament l’autonomia i la descentralització imprescindibles a l’hora d’implementar polítiques culturals en l’àmbit més pròpiament literari, arreu del territori.
El desmantellament d’una institució com la ILC, creada el 1937 i recuperada després del franquisme el 1987, representaria la pèrdua d’un ens que garanteix mínimament l’autonomia i la descentralització imprescindibles a l’hora d’implementar polítiques culturals en l’àmbit més pròpiament literari, arreu del territori.
Carta de Pere Joan Tous
Estimados colegas y amigos,
como catedrático de literaturas románicas de la Universidad de Konstanz (Alemania) y también en nombre de mi grupo de investigación quisiera expresar cuánto lamento la amenaza que pesa sobre la Institución de les Lletres Catalanes y manifiesto mi absoluta solidaridad con dicha institución y con los esfuerzos del PEN català por no dejar que desaparezca una entidad que tanto ha contribuido a la promoción (¡y defensa!) de la lengua, la literatura y la cultura catalanas.
Con mi más cordial saludo,
Prf. Dr. Pere Joan Tous
Romanische Literaturen
Universität Konstanz
Carta de Heike Nottebaum
Estimats amics,
como filóloga y traductora de la literatura catalana al alemán que ha recurrido más que una vez a la inestimable y tan valiosa ayuda de la Institució de les Lletres Catalanes expreso mi más absoluta indignación y mayor incomprensión ante la amenaza de desaparición de dicha entidad.
Tendría que ser el máximo imperativo de cualquier gobierno de ese país el defender la continuidad de una Institución que tanto se ha comprometido con la cultura catalana.
Ben cordialment,
Heike Nottebaum
Carta de Salem Zenia
Il ne faut pas permettre la disparition de l’ILC
Comment peut-on identifier, un pays, une nation, si ce n’est par la grandeur de sa culture ? On peut posséder le tissu industriel le plus important ou la technologie la plus performante, mais s’ils portent une fausse signature, ils ne peuvent être des ambassadeurs d’une nation, surtout si celle-ci revendique son existence. Ce beau rôle est joué, bien sûr, par la culture. Parce qu’on ne peut pas renommer ou occulter une culture. C’est pour cette raison que la culture est l’ambassadrice par excellence d’une nation et d’une identité et qui garantit sa visibilité.
Pour moi qui suis venu de l’autre côté de la méditerranée, la culture ou l’identité catalane a été toujours confondue dans un ensemble opaque, mais grâce aux efforts de militants catalans et surtout du travail fait par l’ILC, les opinions ont changé.
Le travail fait par cette institution pour faire connaître la culture et l’identité catalane pour mon peuple (les amazighs de Kabylie) est inqualifiable, parce que tout simplement, aujourd’hui, nul ne fait la fâcheuse confusion de prendre une nation pour une autre.
Salem Zenia
Escriptor, PEN Català.Membre del Consell tècnic de l'Observatori Linguamon per la Llengua Amaziga (OLILA)
Adhesió de l'Associació de Joves Escriptors de Catalunya
Per la continuïtat d'una ILC no desnaturalitzada
Des de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) ens oposem a l’intent per part del govern de CiU de desmantellar la Institució de les Lletres Catalanes mitjançant la Llei Òmnibus. El pretext de la precària situació econòmica i de la necessitat d’austeritat no justifica la mesura imposada, que més enllà d'una retallada pressupostària té per autèntic objectiu el buidatge competencial de la ILC i per tant la destrucció de la necessària autonomia de gestió del sector. Veiem en aquesta decisió una intenció d’exercir un control polític sobre el món de la cultura totalment innecessari i contraproduent.
Des de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC) ens oposem a l’intent per part del govern de CiU de desmantellar la Institució de les Lletres Catalanes mitjançant la Llei Òmnibus. El pretext de la precària situació econòmica i de la necessitat d’austeritat no justifica la mesura imposada, que més enllà d'una retallada pressupostària té per autèntic objectiu el buidatge competencial de la ILC i per tant la destrucció de la necessària autonomia de gestió del sector. Veiem en aquesta decisió una intenció d’exercir un control polític sobre el món de la cultura totalment innecessari i contraproduent.
El fruit de la gestió de la ILC té un valor altíssim, que es basa en el pont necessari entre els creadors culturals i els ciutadans, i que fa possible un entramat durador i saludable que mantingui una identitat social viva i rica.
Les decisions, afectin el col·lectiu que afectin, s’han de dialogar i consensuar, no pas informar quan la decisió ja està presa. No és la manera més correcta de governar amb il·lusió un país pròsper, complex i creatiu com el nostre.
Pet tot això, exigim la retirada immediata de la proposició de Llei Òmnibus i un blindatge definitiu de l'existència, l'autonomia i les competències de la Institució de les Lletres Catalanes.
AJELC, juny 2011
AJELC, juny 2011
Carta de Robyn Marsack
Dear Sirs
We have worked in partnership with the ILC in the past, and have been concerned to hear about plans to disband the organisation and bring it under a different administrative system. We wish to signal our support for the preservation of the independence of the Institució de les Lletres Catalanes under its current status as an Entitat Autònoma del Departament de Cultura, thus preserving its expertise and ability to serve the community of writers, publishers and translators to which it has been so valuable. Our experience is that such a creative enterprise cannot flourish as part of a larger administrative unit, and we are sure that the Catalan language and literature is better nourished nationally and internationally by the existing excellent Institute.
Yours sincerely
Dr Robyn Marsack
Director
Scottish Poetry Library
Carta del degà de la ILC, Francesc Parcerisas
Benvolguts amics,
El dia 28 de juny el Parlament de Catalunya debatrà l’anomenada “Llei Òmnibus”, destinada a restringir i simplificar l’administració pública, llei que ha estat també utilitzada per suprimir totalment la independència de certs organismes culturals com la Institució de les Lletres Catalanes. El Consell Assessor i la Junta de Govern desapareixen i la veu dels escriptors, traductors i editors ja no serà tinguda en compte en les futures decisions i programacions. Las Institució de les Lletres Catalanes, refundada el 1987 sota un govern de CiU, ja ha patit una retallada pressupostària d’entre un 25 i un 30%, però ara la crisi és l’excusa per a una reestructuració que farà que totes les iniciatives que tenen a veure amb la literatura, els escriptors, els seminaris i la traducció passi a mans dels funcionaris d’una futura unitat de suport administratiu.
Com a col·laboradors que heu estat en algun moment de la nostra Institució, us demanem que manifesteu el vostre “suport per mantenir la independència de la Institució de les Lletres Catalanes com a Entitat Autònoma del Departament de Cultura”, enviant un correu electrònic a l’adreça: lleiomnibus@gmail.com
Amb el meu agraïment personal,Francesc Parcerisas, Degà ILC
Dear Friends
On June 28th the Catalan Parliament will pass an "Omnibus Law", intended to restrict and simplify public administration, which is being used to effectively supress the independence of some cultural institutions like the Institució de les Lletres Catalanes. The Council and governing bodies of the Institució will disappear and writers, translators and publishers will no longer be represented and their voice is not going to be taken into account any longer. The Institució de les Lletres Catalanes, founded in 1987, has already suffered a budget cut of 25/30%, but now the crisis is the excuse for a reshuffle which will leave all its initiatives concerning literature, writers, seminars and translation, to the whim of the clerks of a future administrative office.
As partners at one time or another of our Institució we ask you to show your "suport to preserve the independence of the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of Entitat Autònoma del Departament de Cultura", sending a mail to
lleiomnibus@gmail.com
Yours grateful,
Francesc Parcerisas, Dean ILC
El dia 28 de juny el Parlament de Catalunya debatrà l’anomenada “Llei Òmnibus”, destinada a restringir i simplificar l’administració pública, llei que ha estat també utilitzada per suprimir totalment la independència de certs organismes culturals com la Institució de les Lletres Catalanes. El Consell Assessor i la Junta de Govern desapareixen i la veu dels escriptors, traductors i editors ja no serà tinguda en compte en les futures decisions i programacions. Las Institució de les Lletres Catalanes, refundada el 1987 sota un govern de CiU, ja ha patit una retallada pressupostària d’entre un 25 i un 30%, però ara la crisi és l’excusa per a una reestructuració que farà que totes les iniciatives que tenen a veure amb la literatura, els escriptors, els seminaris i la traducció passi a mans dels funcionaris d’una futura unitat de suport administratiu.
Com a col·laboradors que heu estat en algun moment de la nostra Institució, us demanem que manifesteu el vostre “suport per mantenir la independència de la Institució de les Lletres Catalanes com a Entitat Autònoma del Departament de Cultura”, enviant un correu electrònic a l’adreça: lleiomnibus@gmail.com
Amb el meu agraïment personal,
Dear Friends
On June 28th the Catalan Parliament will pass an "Omnibus Law", intended to restrict and simplify public administration, which is being used to effectively supress the independence of some cultural institutions like the Institució de les Lletres Catalanes. The Council and governing bodies of the Institució will disappear and writers, translators and publishers will no longer be represented and their voice is not going to be taken into account any longer. The Institució de les Lletres Catalanes, founded in 1987, has already suffered a budget cut of 25/30%, but now the crisis is the excuse for a reshuffle which will leave all its initiatives concerning literature, writers, seminars and translation, to the whim of the clerks of a future administrative office.
As partners at one time or another of our Institució we ask you to show your "suport to preserve the independence of the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of Entitat Autònoma del Departament de Cultura", sending a mail to
lleiomnibus@gmail.com
Yours grateful,
Francesc Parcerisas, Dean ILC
Què és la Llei Òmnibus i què podem fer
L’Avantprojecte Òmnibus
L’Avantprojecte Òmnibus deroga la Llei del 1987 en la qual la Institució de les Lletres Catalanes queda substituïda per un “òrgan col·legiat” del departament de Cultura, presidit pel Conseller, i amb unes funcions purament assessores, sense pressupost propi ni director i amb una vaga al·lusió a una possible “comissió permanent”.
L’Avantprojecte Òmnibus deroga la Llei del 1987 en la qual la Institució de les Lletres Catalanes queda substituïda per un “òrgan col·legiat” del departament de Cultura, presidit pel Conseller, i amb unes funcions purament assessores, sense pressupost propi ni director i amb una vaga al·lusió a una possible “comissió permanent”.
D’altra banda, es dedueix del mateix text legal que la tramitació i la capacitat de decisió quedarà en mans d’un Institut Català de la Creació i de les Empreses Culturals (ICCEC), que defineix els creadors amb la següent fórmula: “s’entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a la producció, la distribució o la comercialització de productes culturals. […] S’inclouen dins d’aquest concepte les persones físiques que exerceixen una activitat econòmica de creació artística o cultural.” És a dir, una definició mercantil i economicista del que és la creació, per damunt de qualsevol altra consideració d’ordre artístic, innovatiu, crític, democràtic o solidari.
Davant d’això, i del paral·lel intent de laminar igualment el CoNCA, les entitats implicades en totes dues institucions han començat contactes i mobilitzacions que han produït alguns resultats però que tot i això el procés s’endevina complex i tens.
Amb un reconeixement explícit que hi ha hagut precipitació i mala elaboració, sembla que hi hauria una voluntat negociadora per part del Govern. Això permetria retornar a un procediment obert, transparent i en la qual la veu dels agents culturals sigui escoltada. Així mateix, i davant les reaccions suscitades, el govern s’ha vist obligat a ampliar l’inicial període d’al·legacions de set dies a quinze dies més, i fins s’ha plantejat la possibilitat de trossejar l’avantprojecte per facilitar-ne una tramitació parlamentària altrament molt complexa.
Què podem/podeu fer?
- Enviar, si encara no ho heu fet, la vostra adhesió personal, o col·lectiva, a la continuïtat d’una Institució de les Lletres Catalanes no desnaturalitzada. Podeu fer-la arribar a lleiomnibus@gmail.com o a qualsevol de les entitats literàries que ja figuren en la llista d’adherits.
- Enviar, si encara no ho heu fet, la vostra adhesió personal, o col·lectiva, a la continuïtat d’una Institució de les Lletres Catalanes no desnaturalitzada. Podeu fer-la arribar a lleiomnibus@gmail.com o a qualsevol de les entitats literàries que ja figuren en la llista d’adherits.
- Fer públic el vostre desacord amb els continguts de l’avantprojecte a través d’articles a la premsa, cartes al director, entrades a blocs, intervencions en programes radiofònics o televisius. També podeu piular a Twitter amb els hashtags: #omnibus, #cultura, #lleiobús, #al·legacions.
- Fer al·legacions a l’Avantprojecte. El procediment és molt senzill: identificar-vos, fer constar la motivació que us indueix a al·legar i, a continuació, adduir les raons per les quals trobeu desencertat/incomplet/erroni/contradictori/etc l’avantprojecte en un o diversos punts, seccions i articles. Les al·legacions es poden adreçar per escrit al Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya (carrer Jaume I, 2-4, 08002 Barcelona) o per mitjans electrònics a l’adreça (gbjuridic@presidencia.gencat).
Carta de Kristin Dimitrova
Dear Sirs/Madams,
I am deeply concerned to learn that Institució de les Lletres Catalanes might lose its financial support and independence.
Two years ago Edvin Sugarev and I were invited to take part in a translation seminar, organized by the Institute. The aim of the project was to prepare and publish a book of selected poems by the two of us into Catalan. The Institute had already established a tradition of presenting modern poetry from different countries to the Catalan reading public, not necessarily favoring the power of the more popular European languages and giving a chance to smaller linguistic communities to share their achievements. The efforts of several distinguished Catalan poets like Francesc Parcerisas, Oriol Izquierdo, Josep Pedrals and others were involved in the initiative, as well as the work of four top translators.
I am deeply concerned to learn that Institució de les Lletres Catalanes might lose its financial support and independence.
Two years ago Edvin Sugarev and I were invited to take part in a translation seminar, organized by the Institute. The aim of the project was to prepare and publish a book of selected poems by the two of us into Catalan. The Institute had already established a tradition of presenting modern poetry from different countries to the Catalan reading public, not necessarily favoring the power of the more popular European languages and giving a chance to smaller linguistic communities to share their achievements. The efforts of several distinguished Catalan poets like Francesc Parcerisas, Oriol Izquierdo, Josep Pedrals and others were involved in the initiative, as well as the work of four top translators.
Several pages, devoted to modern Catalan poetry and the seminar organized by the Institució de les Lletres Catalanes appeared after the event in one of the most popular Bulgarian literary newspapers, “Literaturen vestnik”. We really hope to see the book of Bulgarian poetry added to the collection of poetry translations, made possible by the Institute.
This letter is not just about our book. It is about all the books to be published, literatures to meet, people to come together and languages to speak to each other in the future, if Institució de les Lletres Catalanes continues to exist.
Please, you have created something unique, do not do anything rash to destroy it.
Yours sincerely,
Kristin Dimitrova
Carta de Tigran Paskevicyan
I am an Armenian poet. Four years ago I had a chance to co-operate with Institució de les Lletres Catalanes and I’m deeply impressed with the work our Catalonian colleagues do. Most of all I liked the fact that all their efforts are directed into the development of Catalonian language. When in Yerevan I received the Catalonian version of my poems, it was a great honor for me. And it was also a great experience for me how integrating different cultures they manage to enrich their language. I feel empathy that Catalan Parliament wants to restrict public administration in the result of which your institute will be closed and I hope that this letter will help you in some way.
Tigran Paskevicyan
Carta d'Anna Crowe, poeta i traductora escocesa
Benvolguts senyors,
Acabo d'aprendre amb consternació que la legislació contemplada per a la setmana que ve anularà l'independència de l'Institució de les Lletres Catalanes. Sóc poeta i traductora escocesa i m'he aprofitat molt d'aquesta independència. A novembre 1998 va invitar-nos l'aleshores director de l'Institució, en Francesc Parcerisas, a mi i al poeta Stewart Conn, a participar en i iniciar al primer seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars. Nosaltres érem la tripulació escocesa, però aquells seminaris han continuat fins ara a construir ponts culturals pels quals la poesia i les idees han creuat en ambdues direccions a molts paisos.
Jo ni coneixia ni parlava català en 1998, però al tornar a Escòcia, vaig decidir d'aprendre el català i de traduir als poetes que haviem conegut allí en aquel petit poble del pirineu pallarès. La Generalitat em va enviar inesperadament uns magnífics diccionaris, i així va començar una vida nova per a mi, com traductora de poesia, i de poesia catalana sobretot. Des d'aquell temps, he traduit a molts poetes catalans per als tallers de traducció poètica dirigits per organitzacions com l'Institut Ramon Llull i Literature Across Frontiers.
Quan el gran poeta català, en Joan Margarit, ha vingut a presentar al seu Motius del llop al festival internacional de poesia, StAnza, a St Andrews, va començar una col·laboració que ha vist la publicació de dos reculls de poemes en traducció per l'editorial més important de poesia al Regne Unit, Bloodaxe. El primer recull, 'Tugs in the fog', fins i tot va ser el Poetry Book Society Choice 2006, i aquest mes de juny veurà la publicació del segon recull, 'Strangely happy'. Però tot aquest ha començat a 1998, amb l'invitació de l'Institució de les Lletres Catalanes de venir a Farrera. I segurament la meva història no és única.
Per les estones que domina l'escassetat de diners, són sempre els arts que sofreixen en primer lloc, i tanmateix l'independència d'una organització com l'ILC és l'enveja d'entitats semejants en altres llocs. Aquesta independència hauria de ser protegida, i l'ILC hauria de quedar-se com Entitat Autònoma del Departament de Cultura. No llançeu als vostres propis tresors!
Ben cordialment,
Anna Crowe
Acabo d'aprendre amb consternació que la legislació contemplada per a la setmana que ve anularà l'independència de l'Institució de les Lletres Catalanes. Sóc poeta i traductora escocesa i m'he aprofitat molt d'aquesta independència. A novembre 1998 va invitar-nos l'aleshores director de l'Institució, en Francesc Parcerisas, a mi i al poeta Stewart Conn, a participar en i iniciar al primer seminari de traducció poètica a Farrera de Pallars. Nosaltres érem la tripulació escocesa, però aquells seminaris han continuat fins ara a construir ponts culturals pels quals la poesia i les idees han creuat en ambdues direccions a molts paisos.
Jo ni coneixia ni parlava català en 1998, però al tornar a Escòcia, vaig decidir d'aprendre el català i de traduir als poetes que haviem conegut allí en aquel petit poble del pirineu pallarès. La Generalitat em va enviar inesperadament uns magnífics diccionaris, i així va començar una vida nova per a mi, com traductora de poesia, i de poesia catalana sobretot. Des d'aquell temps, he traduit a molts poetes catalans per als tallers de traducció poètica dirigits per organitzacions com l'Institut Ramon Llull i Literature Across Frontiers.
Quan el gran poeta català, en Joan Margarit, ha vingut a presentar al seu Motius del llop al festival internacional de poesia, StAnza, a St Andrews, va començar una col·laboració que ha vist la publicació de dos reculls de poemes en traducció per l'editorial més important de poesia al Regne Unit, Bloodaxe. El primer recull, 'Tugs in the fog', fins i tot va ser el Poetry Book Society Choice 2006, i aquest mes de juny veurà la publicació del segon recull, 'Strangely happy'. Però tot aquest ha començat a 1998, amb l'invitació de l'Institució de les Lletres Catalanes de venir a Farrera. I segurament la meva història no és única.
Per les estones que domina l'escassetat de diners, són sempre els arts que sofreixen en primer lloc, i tanmateix l'independència d'una organització com l'ILC és l'enveja d'entitats semejants en altres llocs. Aquesta independència hauria de ser protegida, i l'ILC hauria de quedar-se com Entitat Autònoma del Departament de Cultura. No llançeu als vostres propis tresors!
Ben cordialment,
Anna Crowe
Carta d'Amir Or, poeta, traductor i editor israelià
Dear sir,
I heard with alarm about the drastic cuts of budget of the Institució de les Letres Catalanes.
Culture is the true ID of its people, and culture is the reflection of its fatherland. It takes a hard work and a lot of creativity to make culture flourish, but it takes very little to undermine it.
As a poet I know what's at stake, and would like to ask you to reconsider these steps. Please preserve the independence of the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of "Entitat Autònoma del Departament de Cultura" and let the creative work go on.
Sincerely yours,
Amir Or,
Israel
(Publicat a Amir Or's blog: The Other Voices)
I heard with alarm about the drastic cuts of budget of the Institució de les Letres Catalanes.
Culture is the true ID of its people, and culture is the reflection of its fatherland. It takes a hard work and a lot of creativity to make culture flourish, but it takes very little to undermine it.
As a poet I know what's at stake, and would like to ask you to reconsider these steps. Please preserve the independence of the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of "Entitat Autònoma del Departament de Cultura" and let the creative work go on.
Sincerely yours,
Amir Or,
Israel
(Publicat a Amir Or's blog: The Other Voices)
Carta d'Helena Tanqueiro de l'Institut Camões de Barcelona
Estimado Francesc y amigos de la Institució de les Lletres Catalanes,
En mi calidad de representante del Instituto Camões a Barcelona, he tenido la oportunidad de colaborar en diversas ocasiones con la Institució de les Lletres Catalanes siempre en proyectos muy pertinentes para la divulgación bilateral de nuestras respectivas culturas, de nuestros narradores, poetas, traductores, etc. En este momento, como es del conocimiento de todos, Portugal se debate con graves problemas económicos y, a nivel general, ha perdido su independencia financiera dadas las exigencias de las entidades extranjeras que han ido en su "rescate". Esto va a tener enormes consecuencias a todos los niveles pero, con toda la certeza, especialmente en el ámbito cultural. La existencia de una Institución como la vuestra es envidiable, por lo que es de suma importancia que siga manteniendo su estatuto y, con ello, la independencia necesaria para llevar a cabo la tarea de conservar el legado cultural, sobre todo en los tiempos que nos ha tocado vivir. Estoy segura que puedo afirmarlo también en nombre de la dirección del Instituto Camões de Lisboa.
Cordialmente,
Helena Tanqueiro
Centro de Língua Portuguesa/Instituto Camões de Barcelona
En mi calidad de representante del Instituto Camões a Barcelona, he tenido la oportunidad de colaborar en diversas ocasiones con la Institució de les Lletres Catalanes siempre en proyectos muy pertinentes para la divulgación bilateral de nuestras respectivas culturas, de nuestros narradores, poetas, traductores, etc. En este momento, como es del conocimiento de todos, Portugal se debate con graves problemas económicos y, a nivel general, ha perdido su independencia financiera dadas las exigencias de las entidades extranjeras que han ido en su "rescate". Esto va a tener enormes consecuencias a todos los niveles pero, con toda la certeza, especialmente en el ámbito cultural. La existencia de una Institución como la vuestra es envidiable, por lo que es de suma importancia que siga manteniendo su estatuto y, con ello, la independencia necesaria para llevar a cabo la tarea de conservar el legado cultural, sobre todo en los tiempos que nos ha tocado vivir. Estoy segura que puedo afirmarlo también en nombre de la dirección del Instituto Camões de Lisboa.
Cordialmente,
Helena Tanqueiro
Centro de Língua Portuguesa/Instituto Camões de Barcelona
Carta d'Ewa Lipska, poeta polonesa
Dear Friends
I find it unacceptable that the Catalan Parliament intends to restrict and simplify public administration, which is being used to effectively suppress the independence of some cultural institutions like the Institució de les Lletres Catalanes.
I hope that a protest from the cultural environment will be effective in preventing the bill from being passed
With my warmest regards
Ewa Lipska
Carta de Christopher Whyte
Dear Sirs,
I am writing to express the strongest possible support for preserving the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of "Entitat Autònoma del Departament de Cultura". Cultural institutions of this nature are not merely branches of the general government administration. They constitute a sort of bridge between the administration and the most active and creative elements in society, who will as often as not adopt a critical attitude towards much that they see around them. Their independence is as valuable as the criticisms they can offer are precious and it is a function of the Institució de les Lletres to both champion and itself embody that independence. Any move likely to undermine its independence of action risks causing severe damage to Catalan culture as a whole and is strongly to be discouraged.
Yours sincerely
Christopher Whyte
www.aboutchristopherwhyte.com
I am writing to express the strongest possible support for preserving the Institució de les Lletres Catalanes under its actual status of "Entitat Autònoma del Departament de Cultura". Cultural institutions of this nature are not merely branches of the general government administration. They constitute a sort of bridge between the administration and the most active and creative elements in society, who will as often as not adopt a critical attitude towards much that they see around them. Their independence is as valuable as the criticisms they can offer are precious and it is a function of the Institució de les Lletres to both champion and itself embody that independence. Any move likely to undermine its independence of action risks causing severe damage to Catalan culture as a whole and is strongly to be discouraged.
Yours sincerely
Christopher Whyte
www.aboutchristopherwhyte.com
Carta d'Alexandra Büchler
Dear Sir / Madam,
We have learned that the Catalan Parliament is planning to pass a law which
will restrict the independence of some cultural organizations, such as the
Institució de les lletres Catalanes whose work is indispensible for the
development and promotion of Catalan literature. As a European platform for
literary exchange, we voice a strong opposition to this move and support the
preservation of the status of the Institució as Entitat Autònoma del
Departament de Cultura.
Even in times of financial crisis, culture and its management must retain
its independence.
Yours sincerely,
Alexandra Büchler | Director
LITERATURE ACROSS FRONTIERS
Mercator Institute for Media, Languages and Culture
Aberystwyth University | Llanbadarn Campus | Wales, UK=20
Carta de Carles Miralles
La Institució de les Lletres Catalanes fou recuperada de la negra nit de la dictadura a l’alba mateix de la democràcia. D’ençà de llavors, amb llibertat i a l’empara del Govern de Catalunya, ha favorejat dins i fora del domini lingüístic el coneixement i la dignitat dels qui havien escrit i escriuen en català, incansablement i encertada, amb seny i sentit de la realitat, amb ambició i sense partidismes, sota les diferents presidències i direccions. Moltes coses s’han perdut o tergiversat, de les que van ser recuperades llavors. Ni la indubtable crisi present ni els desplaçaments polítics de prioritats que és lògic que acompanyin els canvis de govern haurien d’amenaçar les condicions d’actuació d’una institució volguda pels noucentistes, fundada per la Generalitat republicana i consagrada per la Generalitat actual, ni tampoc la seva llibertat, al servei dels escriptors i de la literatura catalana.
Barcelona, set de juny de dos-mil onze,
Carles Miralles
Poeta
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans
Catedràtic de la Universitat de Barcelona
Carta de Vicent Salvador, Universitat Jaume I
Davant l’anunci de la probable extinció de la Institució de les Lletres Catalanes, de pregones arrels en la nostra història contemporània, necessàriament els membres de la comunitat lingüística catalana hem de plànyer-nos i sentir-nos alarmats pel perill que una decisió d’aquesta mena comportaria per a la llengua i la cultura, en la mesura que institucions com aquestes són part decisiva del teixit cívic que garanteix el ple desenvolupament del català com a llengua de cultura viva en el context de la societat actual, on els desequilibris de poder institucional i mediàtic juguen feroçment en contra nostra. Des del País Valencià ens afegim a la protesta radical contra un propòsit desencertat que esperem que no arribi a materialitzar-se.
Castelló de la Plana, 8 de juny de 2011
Vicent Salvador
Universitat Jaume I / PEN Català
Carta d'Antònia Vicens Vicepresidenta del PEN Català per les Illes
Senyors,
Fa massa temps que els escriptors escampats pel territori de parla catalana, (els perifèrics) quasi sempre amb governs pocs sensibles amb la llengua catalana, quasi sempre restrictius, qüestionant-la, ens sentíem aixoplugats a l’entorn de la ILC per així seguir creant amb la llengua pròpia.
Des de Mallorca vull manifestar la meva preocupació, i estic segura que la de molts companys i companyes d’escriptura davant l’Avantprojecte de llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració que es vol aplicar a la ILC.
Fa massa temps que els escriptors escampats pel territori de parla catalana, (els perifèrics) quasi sempre amb governs pocs sensibles amb la llengua catalana, quasi sempre restrictius, qüestionant-la, ens sentíem aixoplugats a l’entorn de la ILC per així seguir creant amb la llengua pròpia.
Ara sentim que pot perillar aquesta unió, aquest punt que ens feia sentir escriptors que veritablement formem part de la literatura catalana. No mallorquina, no eivissenca, no formenterenca, com voldrien imposar-nos els governants de les Illes Balears, en el seu intent de crear polítiques lingüistes pernicioses i, per tant, secessionistes.
Per tant, en cap cas s’ha de debilitar una institució com la ILC.
Antònia Vicens
Vicepresidenta del PEN Català per les Illes
Contra la dissolució de la Institució de les Lletres Catalanes -Narcís Comadira-
Que la literatura és sempre la més maltractada de les arts queda ara confirmat amb aquesta llei anomenada òmnibus i que més aviat s’hauria de dir piconadora. Perquè es disposa a esclafar qualsevol indici d’autonomia per minso que sigui. Des de la seva reinstauració, sempre he trobat que la Institució de les Lletres Catalanes ho era poc, d’autònoma, i que, en el fons, no era altra cosa que un departament dissimulat de la Conselleria. Ara es veu clar com la Conselleria de Cultura no en tenia prou amb aquesta situació d’autonomia disminuïda. El poder sempre es vol d’una manera absoluta, i per això, qui el té, mai no en vol concedir cap parcel·la.
No solament hem de protestar per aquest final de la tímida autonomia que ha tingut fins ara la Institució de les Lletres Catalanes, sinó que n’hem de demanar més. Volem una Institució forta, realment autònoma i ben dotada. La literatura catalana i la llengua catalana s’ho mereixen.
Narcís Comadira
Carta des de la Universitat de Lleida
En nom del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, amb el suport de la Facultat de Lletres de la dita Universitat, volem expressar la nostra disconformitat amb la proposta de supressió o minimització de la Institució de les Lletres Catalanes. La voluntant d'un ferm compromís amb la cultura catalana, senyera del govern de la Generalitat, no es correspon amb una actuació com la que es pretén. No trobem cap explicació per debilitar una institució que, de la seva creació ençà, ha fet tant per la cultura del nostre país. Per aquest motiu, doncs, ens adherim a l'acció endegada pel PEN català i a les que endegui la pròpia ILC, tot demanant que s'aturi aquesta proposta.
Atentament,
Núria Perpinyà, Directora del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL
Joan J. Busqueta, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida
Atentament,
Núria Perpinyà, Directora del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la UdL
Joan J. Busqueta, Degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)