Manifest en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes

Assabentats de l’Avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica, i del que s’hi diu a la Secció 35ª i a l’apartat de “Derogació de normes amb rang legal”, volem manifestar-nos en contra de la proposada modificació del caràcter de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), que considerem perillosament restrictiva i entenem que n’amenaça la continuïtat. La Institució de les Lletres Catalanes és, avui, l’únic organisme públic que té com a objectiu fundacional vetllar per la difusió de la literatura i donar suport als escriptors.

Impulsada des de les diferents associacions d’escriptors i creada el 1987 sota el govern de CiU, la ILC va recollir i ha mantingut l’esperit històric de la ILC republicana, que va saber aglutinar, en la seva curta vida entre el 1937 i el 1939, escriptors de totes les tendències polítiques i va saber fer una difusió cabdal de la millor literatura del moment (va publicar Per comprendre de Carles Riba, La fam de Joan Oliver, Aloma de Mercè Rodoreda, El renaixement de Walter Pater en traducció de M. Manent, Hores angleses de F. Soldevila..., va impulsar la Revista de Catalunya, les biblioteques al front, etc.). D’ençà de la seva refundació ara fa 25 anys, la ILC també ha dut la veu i l’obra dels escriptors a escoles, ateneus, biblioteques, festivals, centres d’atenció primària, presons... i ha dinamitzat la xarxa de les cases museu, les exposicions sobre temes literaris (Rodoreda, Pla, Juan Arbó, Verdaguer, Manent, Ruyra, Sindreu, Alcover/Costa i Llobera, Monzó, Salvat-Papasseit...), els centenaris (Pla, Verdaguer, Rodoreda, Màrius Torres, Maragall...), els ajuts a la creació i a la traducció i a les entitats amb activitats de caire literari. Malgrat els seus recursos limitats (a frec dels 4M€ el 2010, en principi menys de 3M€ aquest 2011), es pot dir que la ILC ha ajudat bona part de les obres de creació, recerca i traducció que marquen l’últim quart de segle de la literatura catalana; de vegades ho ha fet només donant l’ajut per tirar endavant l’impuls inicial a un projecte, d’altres proporcionant als escriptors el temps necessari per acabar de forma definitiva un llibre llargament preparat, però sempre per dotar els escriptors del suport imprescindible en la seva tasca de creació. L’any 2010, les subvencions concedides a escriptors, editors i entitats que promouen la literatura catalana i la lectura van arribar a superar els 1,5M€, més del 46% del pressupost total de la ILC. Però la ILC no sols dóna subvencions. En l’acció directa, per exemple, l’any 2010 només en un sol dels programes de la ILC, l’anomenat “Itineraris de Lectura”, es van enviar 76 autors a fer 396 intervencions en escoles de 256 poblacions diferents. La base de dades del Qui és qui, l’ajut al desenvolupament de projectes com TRACES de la UAB o Lletra de la UOC, el fòrum on-line Què llegeixes?, el mapa festivalsliteraris.cat i l’ús dels recursos 2.0, són bona prova de l’interès que la ILC ha posat en les noves tecnologies. Totes aquestes activitats, llargues d’enumerar i fetes amb una extrema professionalitat, serà difícil que es puguin dur a terme amb menys cost, més simplificació i agilitat administrativa, ja que el capítol de despeses de personal de la ILC només se situa al voltant del 20% del seu pressupost i és molt improbable que una “unitat de suport administratiu”, com diu l’Avantprojecte de llei, pugui fer aquesta feina amb la mateixa expertesa, diligència i el know how acumulat en 25 anys de treball constant.

D’altra banda, justament pel que van ser els seus inicis, la ILC és governada per una Junta i un Consell Assessor on són representats tots els sectors relacionats amb la literatura. Aquesta estructura és, avui, l’únic model vigent i operatiu en què la societat civil del món de les lletres té una veu directa en les decisions i programes d’una institució pública al seu servei. Un exemple, per tant, que hauria de ser imitat i no pas eliminat. La seva condició d’Entitat Autònoma, a més, fa que les seves activitats al servei de la literatura no tinguin altres fronteres que les del domini lingüístic, i no es troba sotmesa a limitacions de polítiques autonòmiques. Els escriptors de la Catalunya Nord, del País Valencià, de les Illes, de la Franja, d’Andorra o de l’Alguer sempre han estat part integral dels programes de la ILC.

Els sotasignats considerem una greu manca de visió política la proposta d’eliminar l’actual caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC. Creiem que no ho justifica ni el cost de la ILC, ni altres propostes (avui inexistents) de polítiques de més abast destinades a salvaguardar i promoure el sistema literari català, ni la centralització de l’execució d’una política cultural que perdria el lligam que ara manté amb el món de les lletres; i exigim, doncs, que es respecti el caràcter d’Entitat Autònoma de la ILC i els seus actuals òrgans de govern.



Francesc Parcerisas, degà ILC; Josep Mª Benet i Jornet, ex-degà ILC; Mª Antònia Oliver, ex-degana ILC; Josep M. Castellet, ex-degà ILC; Feliu Formosa, ex-degà ILC i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joaquim Molas, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Montserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; Joan Francesc Mira, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

6 comentaris:

  1. M'adhereixo en nom propi i en el de l'empresa que dirigeixo al manifest
    Montserrat Brau

    ResponElimina
  2. Senyors,

    expresso el meu rebuig contra la intenció de fer desaparèixer l'Institut de les Lletres Catalanes (ILC).

    Manifesto el meu suport perquè es mantingui la continuïtat de la Institució de les Lletres Catalanes com a entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat.

    Ara més que mai, ens calen institucions, intel·lectuals i de tot tipus, independents de la política i amb criteris professionals i de futur, que ens parlin del passat, ens critiquin el present i ens indiquin el camí a seguir.

    Aprofito per dir-lis que la seva intenció d'anul·lar lleis i reglaments que protegien la natura aprovades en anteriors legislatures, com per exemple les que impedien l'ús de motos i motocicletes als espais naturals, atempta contra la nostra salut i el nostre país. Trobo que és una actitud molt antipatriòtica per part de vostès posar en perill la nostra salut intel·lectual i física, i que faran que d'ara endavant, a Catalunya visquem molt pitjor.


    Atentament,

    Anna Agell i Perramon

    ResponElimina
  3. La meva adhesió absoluta i ferma en defensa de la Institució de les Lletres Catalanes.
    Retallar en cultura, en saviesa, és enfonsar un país. Si aquesta reestructuracio es du a terme, serà la fi de la llengua catalana.
    De què va servir la manifestació del 10J de l'any passat ? Indiferència total dels polìtics.

    Ben cordialment,

    Roser Giner i Bruñó
    Jubilada i viatgera

    ResponElimina
  4. Contra les polítiques liberals on tot val.
    Endavant!


    Carles-Jordi Guardiola

    ResponElimina
  5. Benvolguts companys:

    Davant d'aquesta Llei Omnibus que pretén desmantellar aquesta institució històrica ILC, que vetllat i vetlla per la literatura, la llengua catala i dels escriptors des del 1937.
    M'adhereixo i doc suport a les vostres esmenes per tant:

    MANIFESTO EL MEU SUPORT PERQUÈ ES MANTINGUI LA CONTINUÏTAT DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES COM A ENTITAT
    AUTÒNOMOA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT

    SALUTACIONS
    Margarida Linuesa i Gurrera
    Escriptora

    ResponElimina
  6. Me adhiero con gusto a esta campaña en pro de la cultura catalana independiente

    Julio Ortega
    Professor, Brown University
    Hispanic Studies, Box 1961
    Brown University

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.