Que la literatura és sempre la més maltractada de les arts queda ara confirmat amb aquesta llei anomenada òmnibus i que més aviat s’hauria de dir piconadora. Perquè es disposa a esclafar qualsevol indici d’autonomia per minso que sigui. Des de la seva reinstauració, sempre he trobat que la Institució de les Lletres Catalanes ho era poc, d’autònoma, i que, en el fons, no era altra cosa que un departament dissimulat de la Conselleria. Ara es veu clar com la Conselleria de Cultura no en tenia prou amb aquesta situació d’autonomia disminuïda. El poder sempre es vol d’una manera absoluta, i per això, qui el té, mai no en vol concedir cap parcel·la.
No solament hem de protestar per aquest final de la tímida autonomia que ha tingut fins ara la Institució de les Lletres Catalanes, sinó que n’hem de demanar més. Volem una Institució forta, realment autònoma i ben dotada. La literatura catalana i la llengua catalana s’ho mereixen.
Narcís Comadira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.